Enfocament psicoeducatiu–social.

Un dels programes a treballar amb els alumnes d'altes capacitats és el elaborat per Vázquez i González en l'actualitat, que assumeix un enfocament psicoeducatiu–social.

A través d’ell es pretén equilibrar el plànol del sentiment amb el de la raó.

En general, es persegueixen com a principals objectius:

1. Afavorir el desenvolupament d'estratègies intel•lectuals aplicades al raonament lògic–matemàtic
   


2. Incentivar l'aprenentatge autònom desenvolupant la curiositat natural i afavorint el gust per la investigació



3. Desenvolupar un pensament creatiu



4. Potenciar la motricitat fina i gruixuda a partir de treballs manuals, expressió corporal i treballs creatius.



5. Afavorir l'ús i la pràctica d'altres llengües
   


6. I generar actituds i conductes concordes a diferents moments de la vida.

Amb tot això, el programa es divideix en diferents blocs a treballar en cadascuna de les sessions. Així, el bloc I seria el de Temes de treball; el bloc II, Entrenament cognitiu; el bloc III, Creativitat,
maduresa i habilitats socials; i el bloc IV Altres llengües.
Cada sessió pot portar d'una a dues hores, i l'organització de les mateixes és la següent:

• Entrenament cognitiu: jocs lògic–matemàtics que potenciïn i desenvolupin diferents
  habilitats intel•lectuals.



• Tema de treball: tema a tractar, amb mitjans diversos i utilitzant diferents llengües, bé siguin lectures variades de llibres o articles, lectura del periòdic, vídeos... Suscitar no solament conèixer un tema, sinó establir relacions amb el que se sap i promoure reflexions i
  intercanvi d'opinions.



• Creativitat: presentació de treballs originals, tallers creatius, etc. que ajudin a
  assimilar continguts, a sorprendre's de les seves capacitats, interessos… Potenciar la creativitat és un aspecte crucial en aquest programa. Per aquest motiu, es parteix del potencial intel•lectual del nen per donar al seu aprenentatge un enfocament nou i original. Es pretén desenvolupar la creativitat des de tots els seus àmbits: l'artístic, narratiu…
  

En aquest dins l'aula les metodologies més apropiades són les que assegurin el treball autònom, el domini d’habilitats per aprendre a aprendre, l’experimentació, en la resolució creativa de problemes, el domini progressiu de mètodes d’investigació propis de cadascuna de les disciplines. Essent especialment interessants les metodologies de treball per projectes, estudi independent, simulació de successos, tutoria entre iguals, etc…

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_15/FRANCISCA_MARTINEZ_2.pdf

LES HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensamentalternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Les habilitats socials s’aprenen per observació de models i per la tècnica d’assaig i error.

Exemples d'habilitats socials: posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic. Ni menys ni més.
MANUEL SEGURA

Habilitats socials.

Iniciant la recerca d'articles i activitats per desenvolupar les habilitatas socials dins les aules, he trobat un article i un blog que voldria compratir amb vosaltres per considerar-los molt interessants.



http://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n7_07/n7_07_146.pdf



http://habilidadessocialesprimaria.blogspot.com/

Primeres passes.

Arrel els comentaris que feia la nostra alumna en la passació de proves psicopedagògiques, on mostrava molt d’interès pels problemes lògic-matemàtics hem dissenyat una primera activitat...
Aprofitant les inquietuds de la nostra alumna, els seus interessos i amb l'objectiu d'estimular-la a ella i a la resta de companys, la primera mesura que vam prendre va ser plantejar l’activitat “el problema de la setmana”.
Consisteix a penjat al passadís de l’escola un problema on l’objectiu principal és fer als alumnes pensar, ensenyar-los a resoldre problemes de diferent tipus...
Així ells comptes amb una setmana per a llegir, pensar i posar la seva resposta a la bústia.
Setmanalment es penjarà la resposta correcta així com a la llista de “guanyadors”.
Sembla mentida, però aquesta activitat ha despertat molt d’interès tant en ella, com en la resta de la població escolar...
Per saber més us deixo els enllaços a dos dels llibres que estem fent servir per desenvolupar aquesta activitat “molt interessants”:

Investigant sobre ampliació curricular

Les activitats d'ampliació suposen un enriquiment de les programacions d'aula, mitjançant el qual s'obtenen diversos avantatges: tota la classe pot beneficiar-se de les adaptacions, els alumnes d'altes capacitats són atesos en el seu grup-classe, s'atenen les necessitats individuals dins de la dinàmica general.

En l'elaboració d'aquestes ampliacions el professorat ha de guiar-se per alguns principis bàsics recollits per la majoria dels autors que tracten el tema:

* Partir d'allò més ordinari per anar cap al major grau de diferenciació
* Evitar avançar continguts de cursos superiors.
* No incrementar en quantitat, no donar “més del mateix” sinó aprofundir, connectar, enriquir…
* Plantejar activitats més complexes ja sigui perquè impliquen major activitat cognitiva o per la seva aplicabilitat potenciar el pensament creatiu.
* Proposar activitats motivadores,atraients alternar de forma equilibrada els diferents tipus d'agrupaments: gran grup, petit grup i treball individual.
* Disposar de temps perquè l'alumnat pugui realitzar activitats de lliure elecció.

Per a més informació:

Iniciant el camí

Tal i com vam esmentar en la proposta feta, la primera fase del prcticum constitueix l’aproximació al cas.
Durant aquest període de temps, des de que vam començar el semestre fins ara, les actuacions realitzades principalment han ser les programades a la fase I
 Hem acabat d’elaborar l’informe psicopedagògic de l’alumna i hem fet dues reunions de traspàs de informació, la primera d’elles amb els membres de l’equip de suport del centre, la segona, amb l’equip docent.
 Es va convocar una reunió de traspàs de informació (EOEP-Pares), reunió a la qual, per motius de salut, la meva tutora de pràctiques, n’Àngels no va poder assistir. Així mateix es va fer l’esmentada reunió estant presents els pares, el tutor de l’alumna, la PT del centre i jo, com a representació de l’EOEP i com a persona que va realitzar l’avaluació psicopedagògica.
Durant aquest període de temps també es tenia previst realitzar les corresponents reunions de coordinació amb la tutora de pràctiques, però, com ja he comentat, aquestes no s’han pogut desenvolupar com caldria ja que es troba amb una baixa mèdica. Tot i això, durant aquest temps els contactes s’han mantingut via telefònica i via mail, no havent suposat cap dificultat per desenvolupar correctament la feina prevista.
A partir d’aquest moment començà el treball de investigació per assolir els objectius establerts.
Us anirem informant.

Proposta metodològica

Proposta metodològica

Presentació del cas

Aquest bloc pretén ser un diari de on quedin reflectides totes les reflexions i actuacions fetes sobre el treball realitzat en les diferents sessions de la intervenció realitzada en aquest, el meu últim curs a la UOC.
Durant aquest període de temps intentaré no només donar a conèixer a la meva alumna, com és, què necessita i com evoluciona.... Sino a jo mateixa, que m’ensenya i com la meva actuació amb ella m’enriqueix professionalment.
Començaré explicant una mica el cas en el que centraré les meves pràctiques:
La nena en qüestió és una alumna que jo vaig tenir a la meva tutoria el curs passat, es tracta de una nena que, tal i com mostra la imatge que il•lustra aquest bloc (no així ha estat triada a l’atzar), va per la vida feliç, encara que no se’n adona d’allò que li envolta.
Es tracta d’una nena que sempre ha destacat per damunt de la resta de companys a nivell de coneixements però que presenta greus dificultats per interactuar amb els iguals.
El curs passat va ser derivada a l’EOEP d’Eivissa i, fruit de l’estudi fet, es va detectar que es tractava d’una alumna amb sobretodació intel•lectual amb un CIT de 170 segons el WICs-IV, se li van passar d’altres proves amb resultats similars.

Arrel dels resultats extrets de l’avaluació psicopedagogica realitzada al pràcticum I i de les observacions fetes a l’aula sobre el comportament i les interaccions de l’alumna en qüestió es va decidir, conjuntament amb la tutora de pràctiques, dedicar el pràcticum II a atendre educativament a l’alumna en una doble vessant.
• Per una banda es faria una investigació sobre les estratègies pedagògiques i organitzatives més adients per atendre-la dins l’aula de referència, i es treballaria amb la resta de professionals del centre el quant a l’orientació i elaboració del programa d’ampliació curricular que aquesta alumna necessita per tal de poder atendre les seves necessitats. Aquest programa es basaria en la posada en pràctica els coneixements adquirits a la investigació, l’objectiu es potenciant al màxim la integració de la nena.
• Per l’altra, donada la importància de les habitats socials en el desenvolupament de la persona i donats els pocs recursos amb els que compta el centre per atendre una problemàtica d’aquest tipus, la segona de les actuacions es centraria en la investigació, recerca i realització d’activitats per desenvolupar aquest aspecte dins l’aula, de forma que puguem dotar al professorat en general i al tutor en particular, d’activitats per treballar específicament aquest aspecte dins la seva aula.
Espero sincerament que en aquets diari quedi reflectit el treball fet i els resultats obtinguts.