Objectiu:
Durant el meu període de pràctiques al l’EOEP d’Eivissa he intentat donar resposta a les necessitats educatives que presenta una alumna que va ser diagnosticada d’altes capacitats, una nena que, encara que presenta una elevada capacitat cognitiva, mostra, també, molts de problemes en les habilitats socials.
Procés:
Per poder donar la millor resposta al cas, el primer que es va fer va ser observar a l’alumna, la qual ja es coneixia del Pràcticum anterior, i com es relacionava amb el nou equip educatiu amb el que havia de treballar aquest, els seu darrer cicle a l’escola.
Una vegada observada l’alumna i la metodologia de treball que es desenvolupava pels diferents professionals que intervenien en el cicle, es va realitzar un treball d’investigació que tenia com a objectius principals:
- Elaborar un dossier d’activitats específiques per treballar les habilitats socials amb tot el grup en general i amb la nostra alumna en particular.
- Realitzar les propostes més adients en quant al canvi de metodologia educativa, de tal forma que s’afavorís i potenciés al màxim les habilitats i capacitats de la nostra nena.
A mesura que la investigació anava donant resultats, es van anar fent reunions amb l’equip docent per fer les propostes que es consideraven més adients.
Però en aquest procés ens vam trobar amb una gran dificultats, aquesta va ser l’actitud del mestre tutor que va ser molt reticent a realitzar els canvis proposats. Per la qual cosa:
Conclusió:
Tot i que el procés s’ha realitzat correctament, des del meu punt de vista i des del de la meva tutora de pràctiques, els resultats no han estat exactament els que esperàvem.
Si ben és cert que s’ha elaborat el dossier que havíem previst fer i que s’ha fet una recerca de les metodologies més afavoridores per aconseguir el màxim profit d’aquests alumnes, les nostres propostes han caigut “en saco roto” però la qual cosa acabo les meves pràctiques amb un sabor de boca una mica estrany. Pensant que no ho hem fet tan bé com podríem haver-lo fet.
Què aprés en la meva intervenció?
Que encara que s’han complit el objectius prevists, els resultats no han estat els més adequats.
Que el consens i la implicació de tota la comunitat educativa és imprescindible per aconseguir els màxims resultats.
Que escola, pares i alumnes han de ser tot un conjunt cohesionat que mirin cap al mateix horitzó.
Però que de vegades la figura del psipedagog, encara que faci les seves funcions, no és tot lo valorada que hauria de ser i es troba amb dificultats amb les quals ja no pot lluitar.
sábado, 17 de diciembre de 2011
CONCLUSIONS FINALS BLOG
sábado, 10 de diciembre de 2011
Conclusions DAFO
Una vegada fet l’anàlisi DAFO de les meves practiques arribo a les següents conclusions.
En quant a les debilitats i amenaces:
Hi ha factors amb els quals no es poden lluitar, com per exemple les elevades ràtios i l’estat de les instal·lacions del centre o el fet que la meva tutora de pràctiques hagi estat de baixa, la qual cosa va condicionar els nostres contactes.
Però hi ha altres aspectes que hauríem de intentar canviar per poder millorar la consecució dels objectius programats i treballar veritablement per competències, una metodologia més integradora en tots els sentits.
En aquest sentit hauríem d’intentar reduir la burocràcia de forma que deixés més temps lliure als mestres per poder desenvolupar feines de coordinació, imprescindibles per a fer una metodologia de treball veritable competencial.
L’equip de suport hauria de treballar en l’elaboració de recursos per poder atendre la diversitat de l’alumnat, creant els racons multidisciplinars dins les aules.
La manca d’espais a les aules es podria solvatar modificant la distribució dels alumnes dins l’aula, a més a més, es podria aprofitar la implicació de l’apima per poder desenvolupar aquelles activitats extraescolars que han deixat d’estar ofertades per l’ajuntament per falta de sous.
En quant a les oportunitats i fortaleses:
S’hauria de aprofitar més l’entorn en el que està ubicat l’escola i la bona relació amb altres escoles del municipi per poder desenvolupar activitats conjuntes.
L’estabilitat del claustre, el bon clima de treball i la implicació de l’equip de suport és un altre dels factors on s’hauria de basar el canvi metodològic de forma que es puguin convertir les debilitats en petits obstacles a superar amb l’ajut de tothom.
El fet que hi hagi a l’illa d’Eivissa una associació dedicada a les persones amb altes capacitats i talentoses, també pot aprofitar-se per ajudar-nos a superar els obstacles amb que ens anem trobant al llarg de la nostra trajectòria educativa amb l’alumna en qüestió. Ells ens podran ajudar a guiar i orientar el procés educatiu amb la nena i, amb la ajuda i dupot del tot el professorat, poder desenvolupar al màxim totes les seves capacitats cognitives i habilitats socials.
Resum explicatiu sobre eina DAFO
L'Anàlisi DAFO o Anàlisi FODA és una metodologia d'estudi , una ferramenta que ens permet analitzar amb profunditat els entorns o contexts en que es produeix una intervenció educativa.
Aquesta eina d’anàlisi va ser creada a principis de la dècada dels setanta i va produir una revolució en el camp de l'estratègia empresarial, naixia del mon laboral, més concretament empresarial, que es trobava amb la necessitat de fer una anàlisi profund de la situació competitiva d'una empresa dins del seu mercat i de les característiques internes de la mateixa, a l'efecte de determinar les seves Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.
En aquesta metodologia analítica dels contextos, les debilitats i fortaleses són internes essent les amenaces i oportunitats intrínseques a l'entorn.
Aquesta eina d’anàlisi ens permet reorientar les nostres intervencions educatives, basant aquesta intervenció en les oportunitats que ens dóna l’entorn i recolzant-nos en les fortaleses, per aconseguí minvar les debilitats i amenaces a les que es troba exposat.
martes, 6 de diciembre de 2011
Extreim conclusions
Reprenent el tema de l’anàlisi del procés d'intervenció puc afirmar que, tot i que per la nostra part s'han aconseguit assolit tots els objectius que ens havíem proposat, els sabor de boca que se’ns queda, després d’aquests mesos d’intervenció, és una mica agredolç.
Si ben és cert que durant aquest temps s’han elaborat, desenvolupat i aconseguit finalitzar amb èxit les actuacions programades a principi del pràcticum, també és cert que la baixa implicació del professorat i, sobretot, del mestre tutor, a condicionat molt els resultats positius que es pretenien amb la nostra actuació.
Finalitzant ja el meu període de pràctiques he pogut comprovar en la meva pell el sentiment de frustració al qual s’enfronten moltes vegades aquests professionals de l’educació, en veure que, desprès d’hores de dedicació i feina, tot el fruit del seu treball cau en “saco roto” ja que les pautes, activitats, consells... no es duen a terme.
Què se li va a fer, així és la vida i així el treball del psicopedagog a les escoles, de vegades se’ls demana molt i quan ells responen, no es tenen en compte les seves orientacions!
De veritat que sento acabar amb aquest sabor de boca el meu darrer any de llicenciatura.